divendres, 25 de desembre del 2015

"J" de David Castillo (1961)

Ahir vas abandonar l'habitació per fer un cigarret
i quan t'he tornat a veure eren quarts de nou del matí i sorties de la dutxa,
amb els cabells mullats per anar a treballar,
ficant-te un body amb agilitat.
Quan t'he buscat de nou amb la mirada,
només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona
i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit
dibuixant la teva silueta en els intersticis de la ment
mentre aspirava profundament la teva olor amb aroma del cafè.

Ha tronat i ha plogut durant la nit
i he tingut la sensació de xerrar amb tu en una vigília lleugera,
com ho feia amb els meus cosins quan érem de vacances,
converses etèries de cadells entre jocs i platja.
És aquesta la sensació que m'encomanes,
una pau sostinguda i l'al•licient d'estar simplement amb tu,
sense fer res o sense trepitjar el fre:
una tarda d'amor o un passeig cap a un vers no inestable.

Els teus gats eviten els tolls al pati
mentre cada glop em crema la gola.
La sala s'engrandeix sense la teva presència,
i tots els records per les lleixes són un interrogant
que ni intento esbrinar de reüll.
Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s'ha buidat més que el meu ànim
sense tu.


Albert Alcalá

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.