Testimoni d'Elna

A propòsit de la novel·la La maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà.

D2_a8013172_Alcala

"Mester d'amor" de Joan Salvat Papasseit

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar —sacrifici fervent—
com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada —la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.

"Bella i sola" de Pere Quart

Bella i sola, desolada, en aquest jardí
no brunz l'abella ni vola l'ocell, on la gespa es marcí.
No en té prou amb ser corol·la, ni sentir-se tan de setí.
Només la força la consola i saber-se somni de mi.

Llavi, llavi, llavi blanc,
ull quiet i mà colltorta,
benamada Marta morta,
com pots viure sense sang?

Calenta, després ben freda
i espessa com el vi dolç,
la sang tenyia la seda,
la fusta del banc, la pols.

T'enganyen. No són prou savis
els metges per a tornar-te,
benamada morta Marta,
la sang -i la mel- als llavis.

"La fageda d'en Jordà" de Joan Maragall

Saps on és la fageda d'en Jordà ?

Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i pregon

com mai més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, pregon i clar;

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot el món

en el silenci d'aquell lloc pregon,

i no pensa en sortir o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

"Quatre paraules" de Narcís Comadira

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

"J" de David Castillo (1961)

Ahir vas abandonar l'habitació per fer un cigarret
i quan t'he tornat a veure eren quarts de nou del matí i sorties de la dutxa,
amb els cabells mullats per anar a treballar,
ficant-te un body amb agilitat.
Quan t'he buscat de nou amb la mirada,
només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona
i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit
dibuixant la teva silueta en els intersticis de la ment
mentre aspirava profundament la teva olor amb aroma del cafè.

Ha tronat i ha plogut durant la nit
i he tingut la sensació de xerrar amb tu en una vigília lleugera,
com ho feia amb els meus cosins quan érem de vacances,
converses etèries de cadells entre jocs i platja.
És aquesta la sensació que m'encomanes,
una pau sostinguda i l'al•licient d'estar simplement amb tu,
sense fer res o sense trepitjar el fre:
una tarda d'amor o un passeig cap a un vers no inestable.

Els teus gats eviten els tolls al pati
mentre cada glop em crema la gola.
La sala s'engrandeix sense la teva presència,
i tots els records per les lleixes són un interrogant
que ni intento esbrinar de reüll.
Tot i que has sortit fa pocs minuts
la casa s'ha buidat més que el meu ànim
sense tu.

Albert Alcalá

"Al meu poble la gent compra"de Maria Dolors Pellicer

Al meu poble la gent compra
al mercat, cada dijous
botifarres, llonganisses,
sardinetes, floricols.
Compren penques i cacaues,
carabasses ben torrades
i saquets de caragols.

Per Pasqua, una mona,
per Nadal, els pastissets.
I s'escuren les butxaques
per omplir els cabassets
amb ametlles ensucrades,
confitures i pinyons,
cucurutxos de galetes,
mantegades i torrons.

Compren flors en abundància,
per primavera com cal,
però no compren somriures
que això es dóna de regal.

Cèlia Montoya, Paula Fernández, Eva León i Laia Souto

"Mai" de Felícia Fuster (1921-2012)

No tinc rellotge ni destí. 
Tinc fred; en el meu test gelat 
no hi creix cap mot per abrigar-me, 
només el gran desert dels telegrames muts 
del àugurs o dels nàufrags. 
El passaport que riu ja no m'inventa 
el cordam 
dels viatges ni el llapis de color, 
inútil, 
damunt les meves mitges 
blanques. Hauré d'anar-me'n, sí, 
a peu. 
avar com l'heura, el tren no passa. 
Tant és. 
Si algú em veiés creuar els records 
li diria: detura'm 
i digue'm què no sóc, què ja no porto. 
No tinc rellotge ni destí,                                                
ni mocador de llet, ni cel de pomes. 
Els peus, feixucs, em cauen. 
El cap 
em pesa com un món. I se'm desfulla. 
La pell se'n va, 
ja no ens trobarem més. 
Tinc fred. Tinc por. Tinc aquell fred 
immens, que sols el cor 
mesura. El que no donen més que els vius. 
El fred que no s'enterra. 
Mai. 
                                   (Aquelles cordes del vent. 1987)

""El pimentó torrat" de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

          HORACIANES

[I]

res no m'agrada tant

com enramar-me d'oli cru

el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,

sinó amb aquella carn mollar que té

en llevar-li la crosta socarrada.

l'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal

i suque molt de pa,

com fan els pobres,

en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,

agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,

eucarísticament,

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.